Hormona luteïnitzant (LH) i els signes de fertilitat

L’hormona luteïnitzant (LH) és una hormona produïda per l’adenohipòfisi (el lòbul anterior de la hipòfisi) del cervell. En la dona, un augment agut de la LH (l’anomenat pic de l’hormona luteoestimulant) controla la maduració dels fol·licles, desencadena l’ovulació i, com a funció més important, fomenta el desenvolupament del cos luti que produirà progesterona durant dues setmanes per a preparar l’úter en cas d’embaràs. En resum, és l’hormona responsable de desencadenar la ruptura del sac ovàric que allibera l’òvul al moment de l’ovulació.  Aquesta hormona es pot mesurar amb kits de predicció de l’ovulació que fan servir substàncies químiques per identificar la seva presència a l’orina.La presència de quantitats augmentades de LH en l’orina generalment significa que s’ovularà en 12-24 hores, però això pot variar lleugerament depenent del perfil hormonal que tinguem. Factors com l’obesitat o el tabaquisme poden fer disminuir la quantitat d’aquesta hormona al cos LH no s’allibera d’una vegada, sinó que es segrega de manera pulsàtil durant aproximadament 24-48 hores. L’augment de la LH, en general, comença d’hora al matí mentre dormim i triga de 4 a 6 hores a aparèixer a l’orina després d’això. Per aquesta raó, la primera orina del matí pot no donar el millor resultat. Es recomana fer el test d’ovulació a partir de les 10 del matí, tot i que les proves al migdia generalment són les que donen millor resultat.  A moltes dones els agraden els kits de predicció de l’ovulació, tot i que no són 100%fiables, perquè ens donen informació de que l’ovulació és imminent. No obstant això, és important no confiar exclusivament amb els test ja que pots estar dins la finestra de fertilitat abans de que el test et doni positiu. Sempre hem de d’utilitzar la informació de la temperatura basal corporal i de del fluid cervical com a base, tot i que els test ens poden ser útils si tenim taules de temperatura basal ambigües.

La progesterona i els signes de fertilitat

La progesterona pertany a una classe d’hormones anomenades progestàgens i està involucrada en el cicle menstrual femení, l’embriogènesi i l’embaràs (donant suport a la gestació)

La progesterona es produeix als ovaris (concretament, al cos luti després de l’ovulació), les glàndules suprarenals (a prop dels ronyons) i, durant l’embaràs, a la placenta. La progesterona també s’emmagatzema al teixit adipós (greix). després de la vuitena setmana d’embaràs, la producció de progesterona es desplaça del cos luti cap a la placenta. Cap al final de l’embaràs, la placenta produeix uns 250 mg de progesterona al dia.

La progesterona domina la fase lútia o postovulatòria del cicle. Abans de l’ovulació, la progesterona és present només en quantitats molt petites. Després de l’ovulació, la progesterona és produïda pel cos luti (les restes del fol·licle ovàric després de l’ovulació), i està present en quantitats dràsticament més altes.

La progesterona juga els següents rols com a signes de fertilitat:

  • La progesterona fa que la temperatura corporal basal augmenti després de l’ovulació, de manera que quan mesurem la temperatura basal amb un termòmetre observarem aquesta pujada.
  • La progesterona causa que la temperatura basal romangui elevada durant tot l’embaràs.

Altres papers de la progesterona són:

  • Fa que l’endometri, el revestiment de l’úter, sigui suau i esponjós i romangui en estat de secreció per preparar-se per la implantació de l’embrió a l’úter. Al mateix temps, la progesterona afecta l’epiteli vaginal i el mucus cervical, fent-lo gruixut i impenetrable per l’esperma. Si l’embaràs no s’esdevé, els nivells de progesterona començaran a decréixer causant la menstruació. Aquest procés té lloc en els éssers humans.
  • La progesterona és necessària per donar suport i mantenir l’embaràs. Durant la implantació i la gestació, la progesterona sembla disminuir la resposta immunitària materna per permetre l’acceptació de l’embaràs.
  • Disminueix la capacitat de contracció del múscul llis de l’úter.
  • Inhibeix la lactància durant l’embaràs. La disminució dels nivells de progesterona després del part és un dels factors desencadenants de la producció de llet.
  • La caiguda en els nivells de progesterona és, possiblement, un pas que afavoreix l’inici del part
  • La progesterona s’utilitza per controlar el sagnant anovulatori.
  • S’utilitza per preparar l’endometri en teràpies d’infertilitat i per reforçar els embarassos prematurs.
  • Les pacients amb avortaments recurrents degut a la producció inadequada de progesterona n’haurien de rebre.
  • La progesterona vaginal dosificada també està essent investigada com a agent potencialment beneficiós en la prevenció del part prematur en dones amb risc de naixements prematurs
  • La progesterona també té un paper en l’elasticitat de la pell i la resistència òssia, en la respiració, en el teixit nerviós i en la sexualitat femenina

Estrogen i els signes de fertilitat

Els estrògens són un grup d’hormones derivades del colesterol responsables del desenvolupament de les característiques sexuals secundàries femenines durant la pubertat. A més a més, són els patrons de comportament sexual i regulen la diferenciació sexual i el cicle menstrual. Alguns canvis provocats pels estrògens al cos femení serien:

  • Augment de greix corporal
  • Creixement de cabell i d’ungles
  • Augment del pit
  • Foment de l’arèola femenina
  • Amplitud de pelvis
  • Extensió de malucs
  • Augment de greix en la zona genital
  • Separació de cames
  • Canvis en el sistema venós

Són necessaris per construir el revestiment de l’úter perquè pugui nodrir i sostenir un òvul fecundat. Quan parlem de fertilitat, el tipus d’estrogen que més ens interessa es l’estradiol. L’estradiol és l’estrogen predominant en les dones durant els anys reproductius.

Els estrògens tenen molts rols en la reproducció:

  • Dona l’ordre d’alliberament de LH (hormona luteïnitzant) que és necessària per desencadenar l’ovulació.
  • És necessari per construir l’endometri (el revestiment de l’úter) perquè un òvul fecundat pugui nodrir-se i implantar-se.
  • Produeix fluid cervical que és necessari perquè els espermatozoides viatgin a la trompa de Fal·lopi on l’òvul pot ser fecundat.
  • El estrogen fa que el coll uterí s’estovi i s’obri perquè els espermatozoides puguin entrar i arribar a les trompes de Fal·lopi per a la fertilització.

Alguns signes d’augment dels estrògens que pots observar fàcilment són la presència, la quantitat i la consistència del moc cervical i la posició i textura del coll uterí. Aquests signes ofereixen alguns dels millors indicadors del teu estat de fertilitat.