El fluid o moc cervical és un líquid produït per les cèl·lules epitelials que revesteixen el coll uterí. El moc cervical canvia al llarg del cicle menstrual en resposta a les hormones que controlen el cicle i és observable al coll de l’úter o quan passa a la vagina.
La manera més fàcil i efectiva de conèixer la presència i la quantitat d’estrògens en el torrent sanguini (i, per tant, obtenir indicis sobre l’estat de la fertilitat) és examinar el fluid cervical a mesura que canvia durant el cicle menstrual.
Quan no estem en període fèrtil, al començament del cicle i després de l’ovulació, el moc cervical és sec, escàs o enganxós per evitar que els espermatozous puguin penetrar dins l’úter. En aquests períodes no fèrtils, la vagina té un pH bastant àcid i fins i tot és hostil als espermatozous. El moc cervical ajuda també, en aquests moments, formant una barrera que evita que els bacteris entrin a l’úter.
Atès que la presència d’estrògens augmenta dràsticament a mesura que s’aproxima l’ovulació, això estimula la producció de grans quantitats de moc cervical transparent, aquós, elàstic i alcalí, receptiu a la penetració de l’esperma. Aquest líquid més fèrtil es descriu com a clara d’ou cru pel seu aspecte similar.
El moc cervical fèrtil o de clara d’ou proporciona nutrició per als espermatozous i els permet moure’s i viure dins l’úter durant la finestra de fertilitat. Els espermatozous poden esperar dins l’úter a què s’alliberi l’òvul. El moc cervical de clara d’ou sol observar-se en els dies més fèrtils just abans de l’ovulació i es va assecant ràpidament després de l’ovulació.
És probable que l’ovulació es produeixi l’últim dia en què s’observi un fluid cervical de qualitat fèrtil, tot i que això pot variar.
Hormona luteïnitzant (LH) i els signes de fertilitat
L’hormona luteïnitzant (LH) és una hormona produïda per l’adenohipòfisi (el lòbul anterior de la hipòfisi) del cervell. En la dona, un augment agut de la LH (l’anomenat pic de l’hormona luteoestimulant) controla la maduració dels fol·licles, desencadena l’ovulació i, com a funció més important, fomenta el desenvolupament del cos luti que produirà progesterona durant dues setmanes per a preparar l’úter en cas d’embaràs. En resum, és l’hormona responsable de desencadenar la ruptura del sac ovàric que allibera l’òvul al moment de l’ovulació. Aquesta hormona es pot mesurar amb kits de predicció de l’ovulació que fan servir substàncies químiques per identificar la seva presència a l’orina.La presència de quantitats augmentades de LH en l’orina generalment significa que s’ovularà en 12-24 hores, però això pot variar lleugerament depenent del perfil hormonal que tinguem. Factors com l’obesitat o el tabaquisme poden fer disminuir la quantitat d’aquesta hormona al cos LH no s’allibera d’una vegada, sinó que es segrega de manera pulsàtil durant aproximadament 24-48 hores. L’augment de la LH, en general, comença d’hora al matí mentre dormim i triga de 4 a 6 hores a aparèixer a l’orina després d’això. Per aquesta raó, la primera orina del matí pot no donar el millor resultat. Es recomana fer el test d’ovulació a partir de les 10 del matí, tot i que les proves al migdia generalment són les que donen millor resultat. A moltes dones els agraden els kits de predicció de l’ovulació, tot i que no són 100%fiables, perquè ens donen informació de que l’ovulació és imminent. No obstant això, és important no confiar exclusivament amb els test ja que pots estar dins la finestra de fertilitat abans de que el test et doni positiu. Sempre hem de d’utilitzar la informació de la temperatura basal corporal i de del fluid cervical com a base, tot i que els test ens poden ser útils si tenim taules de temperatura basal ambigües.