Tipus de moc cervical

Aquí trobaràs descrits els tipus de moc cervical més habituals i com afegir l’observació dels mateixos a la taula de moc cervical:

  • Sec: Marca aquesta opció si no tens fluid cervical en absolut; si no observes cap fluid cervical a la roba interior; i si l’exterior de la vagina el notes sec, fins i tot si la vagina la notes lleugerament humida a l’interior. Normalment les dones tenim aquest tipus de fluid cervical uns dies després del període i també després de l’ovulació.
  • Enganxós: Marca aquesta opció si el moc cervical té consistència gomosa, rígida i si es trenca amb facilitat i rapidesa i si no s’estira fàcilment. Probablement serà de color groguenc o blanc, però també podria ser tèrbol/transparent.
  • Cremós: Marca aquesta opció si s’assembla a una crema de mà, blanca o groga o tèrbola/transparent, com llet o maionesa o com una barreja de farina i aigua. Es pot estirar lleugerament però no gaire i es trencar fàcilment.
  • Aquós: Marca aquesta opció si el fluid cervical és clar i s’assembla a l’aigua. Es pot estirar. Aquest fluid cervical es considera fèrtil.
  • Clara d’ou crua: És el líquid cervical més fèrtil. Marca aquesta opció si el moc cervical és com la clara d’ou crua, es pot estirar sense trencar-se i és clar, o blanquinós, o fins i tot rosat. També pot semblar semen (i té moltes propietats físiques per permetre que l’esperma viatgi i es nodreixi).
  • Pèrdues: Marca aquesta opció quan tinguis taques rosades, vermelles o marrons a la roba interior o al paper de vàter. No requereix cap dispositiu menstrual, com a màxim un salva-slip. És habitual observar-ho abans o després del període, al voltant de l’ovulació o al voltant del moment de la implantació de l’embrió a l’úter.
  • Menstruació: Marca aquesta opció el primer dia de sagnat abundant i els següents que requereixin dispositius menstruals. És l’inici d’una nova taula de fertilitat.

Observació del moc cervical i taula de fertilitat

Ara que ja sabem les propietats del moc cervical i el seu paper en la fertilitat i la reproducció, aprendrem com l’hem d’observar i anotar a la nostra taula de fertilitat.

El fluid cervical el podem observar de manera externa, quan surt de la vagina, o internament al coll uterí. A la majoria de les persones els resulta més fàcil controlar-ho externament, però si el moc cervical és escàs, la millor opció és controlar-ho internament.

Sobretot eviteu revisar el seu fluid cervical just abans o després del coit, ja que l’excitació i els fluids seminals modificaran la nostra observació.

Coses en les quals ens hem de fixar quan observem el nostre fluid cervical

  • La vagina està humida o seca?
  • Trobem restes de fluid a la roba interior?
  • Com és?
  • De quin color és?
  • Quina consistència té?
  • Quina quantitat hi ha?
  • Es pot estirar sense trencar-se si separes el dit polze i l’índex?

Com verificar el fluid cervical externament

La forma més convenient de controlar el fluid cervical és fer les observacions quan anem al bany. Quan ens netegem la vulva podem observar el fluid cervical al paper higiènic. També podem fer servir els nostres dits nets per buscar fluid cervical a la vulva o podem trobar restes de fluid cervical a la roba interior
Si tens problemes per notar el fluid cervical externament, hauràs de verificar-lo internament.

Com verificar el fluid cervical internament

Si optes per l’observació interna, hauràs de seguir els següents passos:

  1. Insereix dos dits a la vagina fins que puguis sentir el coll uterí.
  2. Col·loca un dit a cada costat del coll uterí.
  3. Prem suaument el coll uterí.
  4. Recull el fluid movent els dits cap a l’obertura del coll uterí.
  5. Treu els dits de la vagina i observa.

Com apuntar les observacions de moc cervical a la taula de fertilitat

A la taula de fertilitat hauràs d’apuntar cada dia quin tipus de fluid cervical has observat. Si observes el moc cervical més d’una vegada al dia, pots trobar que variï en consistència o color, per tant, has d’apuntar a la taula de fertilitat el moc més fèrtil que hagis observat aquell dia. Per exemple, si el notem cremós i aquós el mateix dia anotarem aquós perquè és més fèrtil.
Si tens un fluid cervical que no encaixa amb cap descripció, marca l’opció més fèrtil entre els que dubtes, per exemple, si dubtes entre cremós i clara d’ou marca clara d’ou, ja que aquest és més fèrtil.

Haramaki

Us preguntareu què és un haramaki? I ara perquè ens parla de menjar japonès la Meritxell?

Doncs us he de dir que el haramaki no és un tipus de sushi però sí que té a veure amb el Japó.

El haramaki és una peça de vestir d’origen japonès. El seu nom està compost de hara que vol dir ventre i de maki que vol dir embolcallar. Així que com podeu deduir es tracta d’una peça per embolcallar la zona abdominal i lumbar de roba de cotó o bambú i de forma tubular.

Per a què ens pot anar bé? Doncs segons la medicina tradicional xinesa la zona dels ronyons és on s’emmagatzema el Jing o energia vital del cós. A més també embolcalla l’úter i tot l’aparell reproductor, així com part del sistema digestiu. Per tant, si fem servir el haramaki habitualment ens ajudarà a conserva l’escalfor del nostre ventre o hara millorant la circulació sanguínia i energètica de la zona.

I en què ens ajuda això? Doncs a millorar molèsties digestives, dolors menstruals, tensions de la part baixa de l’esquena i a escalfar l’úter en casos d’infertilitat. La medicina tradicional xinesa dóna molta importància a tenir l’úter calent si volem quedar-nos embarassades. I té molt de sentit, perquè l’úter no deixa de ser una incubadora que necessita mantenir un ambient calent perquè l’embrió implanti i creixi.

Jo recomano a totes les dones que venen a consulta per problemes menstruals o d’infertilitat que el facin servir.

I on el podeu trobar? Doncs podeu trobar-ho a http://haramakimeu.cat/ a http://kosoto.es/ o a les webs d’Amazon o eBay.

Però sobretot no és una faixa, només és un embolcall. No us compreu un haramaki que us estrenyi, només us ha d’escalfar!

Patró cíclic del moc cervical

Si bé el patró de moc cervical pot variar de cicle a cicle i pot variar de dona a dona, existeix un patró típic que seria el següent:

1. Just després de la menstruació acostumem a tenir sensació de sequedat vaginal i hi ha poc o cap moc cervical.

2. Després d’uns dies de sequedat, acostuma a aparèixer un fluid de tipus enganxós o pastós, però no humit.

3. Després d’uns dies de moc cervical enganxós, la majoria de les dones generalment observem un fluid més cremós. Aquest pot ser de color blanquinós, grogós o beix i és de consistència cremosa. Per aquestes dates la vagina normalment està lubrificada, humida.

4. Just abans de l’ovulació el moc cervical arriba al seu punt òptim per la fertilitat. Aquest moc més fèrtil és similar a la clara d’ou crua. És relliscós, elàstic i es pot estirar diversos cm entre els dits sense trencar-se. Normalment és transparent, clar i pot ser molt aquós. La vagina la notem mullada i lubricada.

5. Després de l’ovulació, el fluid fèrtil s’asseca molt ràpidament i la vagina queda més o menys seca fins al proper cicle. Algunes dones poden observar petites quantitats de moc cervical fèrtil després de l’ovulació, ja que el cos luti produeix petites quantitats d’estrògens, però ja no estem en el període fèrtil.

El moc cervical i els signes de fertilitat

L’observació del moc cervical ens indica quan és més probable que siguem fèrtils, i ens ofereix la possibilitat de saber quan hem de practicar sexesi busquem l’embaràs. Tot i que per saber si realment hem ovulat i, per tant ja no estem dins de la nostra finestra de fertilitat, la millor manera és veure el canvi de temperatura en la nostra taula de temperatura basal.

L’avantatge principal del moc cervical com a signe de fertilitat és la seva capacitat de respondre a la pregunta «Soc ara mateix fèrtil?»

Funcions del moc cervical fèrtil

La funció principal del fluid cervical fèrtil en la reproducció és similar a la del semen: facilitar el moviment i la nutrició de l’esperma. La supervivència i la migració de l’esperma després del coit és important perquè rarament coincideix el coit amb el moment just de l’ovulació. La fecundació exitosa depèn de l’emmagatzematge i l’alliberament constant de l’esperma cap a les trompes de Fal·lopi al voltant del moment d’ovulació. L’augment del moc cervical durant la finestra de fertilitat també pot provocar un augment de la libido (excitació sexual) i produeix lubricació per fer que el coit sigui més còmode i plaent.

El moc cervical fèrtil ajuda a l’esperma de les següents maneres:

  • A que els espermatozous passin de la vagina a l’úter.
  • Filtra l’esperma, deixant només espermatozous morfològicament normals.
  • Nodreix i dóna suport bioquímic als espermatozous.
  • Emmagatzema l’esperma per al seu posterior alliberament, de manera que es pot obtenir un subministrament constant d’espermatozous per assegurar que es pugui coordinar amb l’ovulació, de manera que es pugui produir la concepció.

Moc o Fluid Cervical

El fluid o moc cervical és un líquid produït per les cèl·lules epitelials que revesteixen el coll uterí. El moc cervical canvia al llarg del cicle menstrual en resposta a les hormones que controlen el cicle i és observable al coll de l’úter o quan passa a la vagina.
La manera més fàcil i efectiva de conèixer la presència i la quantitat d’estrògens en el torrent sanguini (i, per tant, obtenir indicis sobre l’estat de la fertilitat) és examinar el fluid cervical a mesura que canvia durant el cicle menstrual.
Quan no estem en període fèrtil, al començament del cicle i després de l’ovulació, el moc cervical és sec, escàs o enganxós per evitar que els espermatozous puguin penetrar dins l’úter. En aquests períodes no fèrtils, la vagina té un pH bastant àcid i fins i tot és hostil als espermatozous. El moc cervical ajuda també, en aquests moments, formant una barrera que evita que els bacteris entrin a l’úter.
Atès que la presència d’estrògens augmenta dràsticament a mesura que s’aproxima l’ovulació, això estimula la producció de grans quantitats de moc cervical transparent, aquós, elàstic i alcalí, receptiu a la penetració de l’esperma. Aquest líquid més fèrtil es descriu com a clara d’ou cru pel seu aspecte similar.
El moc cervical fèrtil o de clara d’ou proporciona nutrició per als espermatozous i els permet moure’s i viure dins l’úter durant la finestra de fertilitat. Els espermatozous poden esperar dins l’úter a què s’alliberi l’òvul. El moc cervical de clara d’ou sol observar-se en els dies més fèrtils just abans de l’ovulació i es va assecant ràpidament després de l’ovulació.
És probable que l’ovulació es produeixi l’últim dia en què s’observi un fluid cervical de qualitat fèrtil, tot i que això pot variar.

Hormona luteïnitzant (LH) i els signes de fertilitat

L’hormona luteïnitzant (LH) és una hormona produïda per l’adenohipòfisi (el lòbul anterior de la hipòfisi) del cervell. En la dona, un augment agut de la LH (l’anomenat pic de l’hormona luteoestimulant) controla la maduració dels fol·licles, desencadena l’ovulació i, com a funció més important, fomenta el desenvolupament del cos luti que produirà progesterona durant dues setmanes per a preparar l’úter en cas d’embaràs. En resum, és l’hormona responsable de desencadenar la ruptura del sac ovàric que allibera l’òvul al moment de l’ovulació.  Aquesta hormona es pot mesurar amb kits de predicció de l’ovulació que fan servir substàncies químiques per identificar la seva presència a l’orina.La presència de quantitats augmentades de LH en l’orina generalment significa que s’ovularà en 12-24 hores, però això pot variar lleugerament depenent del perfil hormonal que tinguem. Factors com l’obesitat o el tabaquisme poden fer disminuir la quantitat d’aquesta hormona al cos LH no s’allibera d’una vegada, sinó que es segrega de manera pulsàtil durant aproximadament 24-48 hores. L’augment de la LH, en general, comença d’hora al matí mentre dormim i triga de 4 a 6 hores a aparèixer a l’orina després d’això. Per aquesta raó, la primera orina del matí pot no donar el millor resultat. Es recomana fer el test d’ovulació a partir de les 10 del matí, tot i que les proves al migdia generalment són les que donen millor resultat.  A moltes dones els agraden els kits de predicció de l’ovulació, tot i que no són 100%fiables, perquè ens donen informació de que l’ovulació és imminent. No obstant això, és important no confiar exclusivament amb els test ja que pots estar dins la finestra de fertilitat abans de que el test et doni positiu. Sempre hem de d’utilitzar la informació de la temperatura basal corporal i de del fluid cervical com a base, tot i que els test ens poden ser útils si tenim taules de temperatura basal ambigües.

La progesterona i els signes de fertilitat

La progesterona pertany a una classe d’hormones anomenades progestàgens i està involucrada en el cicle menstrual femení, l’embriogènesi i l’embaràs (donant suport a la gestació)

La progesterona es produeix als ovaris (concretament, al cos luti després de l’ovulació), les glàndules suprarenals (a prop dels ronyons) i, durant l’embaràs, a la placenta. La progesterona també s’emmagatzema al teixit adipós (greix). després de la vuitena setmana d’embaràs, la producció de progesterona es desplaça del cos luti cap a la placenta. Cap al final de l’embaràs, la placenta produeix uns 250 mg de progesterona al dia.

La progesterona domina la fase lútia o postovulatòria del cicle. Abans de l’ovulació, la progesterona és present només en quantitats molt petites. Després de l’ovulació, la progesterona és produïda pel cos luti (les restes del fol·licle ovàric després de l’ovulació), i està present en quantitats dràsticament més altes.

La progesterona juga els següents rols com a signes de fertilitat:

  • La progesterona fa que la temperatura corporal basal augmenti després de l’ovulació, de manera que quan mesurem la temperatura basal amb un termòmetre observarem aquesta pujada.
  • La progesterona causa que la temperatura basal romangui elevada durant tot l’embaràs.

Altres papers de la progesterona són:

  • Fa que l’endometri, el revestiment de l’úter, sigui suau i esponjós i romangui en estat de secreció per preparar-se per la implantació de l’embrió a l’úter. Al mateix temps, la progesterona afecta l’epiteli vaginal i el mucus cervical, fent-lo gruixut i impenetrable per l’esperma. Si l’embaràs no s’esdevé, els nivells de progesterona començaran a decréixer causant la menstruació. Aquest procés té lloc en els éssers humans.
  • La progesterona és necessària per donar suport i mantenir l’embaràs. Durant la implantació i la gestació, la progesterona sembla disminuir la resposta immunitària materna per permetre l’acceptació de l’embaràs.
  • Disminueix la capacitat de contracció del múscul llis de l’úter.
  • Inhibeix la lactància durant l’embaràs. La disminució dels nivells de progesterona després del part és un dels factors desencadenants de la producció de llet.
  • La caiguda en els nivells de progesterona és, possiblement, un pas que afavoreix l’inici del part
  • La progesterona s’utilitza per controlar el sagnant anovulatori.
  • S’utilitza per preparar l’endometri en teràpies d’infertilitat i per reforçar els embarassos prematurs.
  • Les pacients amb avortaments recurrents degut a la producció inadequada de progesterona n’haurien de rebre.
  • La progesterona vaginal dosificada també està essent investigada com a agent potencialment beneficiós en la prevenció del part prematur en dones amb risc de naixements prematurs
  • La progesterona també té un paper en l’elasticitat de la pell i la resistència òssia, en la respiració, en el teixit nerviós i en la sexualitat femenina

Estrogen i els signes de fertilitat

Els estrògens són un grup d’hormones derivades del colesterol responsables del desenvolupament de les característiques sexuals secundàries femenines durant la pubertat. A més a més, són els patrons de comportament sexual i regulen la diferenciació sexual i el cicle menstrual. Alguns canvis provocats pels estrògens al cos femení serien:

  • Augment de greix corporal
  • Creixement de cabell i d’ungles
  • Augment del pit
  • Foment de l’arèola femenina
  • Amplitud de pelvis
  • Extensió de malucs
  • Augment de greix en la zona genital
  • Separació de cames
  • Canvis en el sistema venós

Són necessaris per construir el revestiment de l’úter perquè pugui nodrir i sostenir un òvul fecundat. Quan parlem de fertilitat, el tipus d’estrogen que més ens interessa es l’estradiol. L’estradiol és l’estrogen predominant en les dones durant els anys reproductius.

Els estrògens tenen molts rols en la reproducció:

  • Dona l’ordre d’alliberament de LH (hormona luteïnitzant) que és necessària per desencadenar l’ovulació.
  • És necessari per construir l’endometri (el revestiment de l’úter) perquè un òvul fecundat pugui nodrir-se i implantar-se.
  • Produeix fluid cervical que és necessari perquè els espermatozoides viatgin a la trompa de Fal·lopi on l’òvul pot ser fecundat.
  • El estrogen fa que el coll uterí s’estovi i s’obri perquè els espermatozoides puguin entrar i arribar a les trompes de Fal·lopi per a la fertilització.

Alguns signes d’augment dels estrògens que pots observar fàcilment són la presència, la quantitat i la consistència del moc cervical i la posició i textura del coll uterí. Aquests signes ofereixen alguns dels millors indicadors del teu estat de fertilitat.

El cicle menstrual al detall

El teu cicle menstrual és impulsat per les teves hormones. Les hormones són substàncies bioquímiques que es produeixen en una àrea del cos i es transporten al torrent sanguini per enviar senyals que desencadenen respostes en una altra part del cos.

Les hormones que controlen els  senyals de fertilitat es produeixen en les següents àrees:

  • hipotàlem (en el teu cervell)
  • glàndula pituïtària anterior (també en el teu cervell, situada darrere i unida a l’hipotàlem)
  • ovaris
  • glàndules suprarenals (situades a la part superior dels ronyons)

Una sèrie de passos hormonals activen els esdeveniments del seu cicle menstrual:

  1. Al començament del cicle menstrual, l’hipotàlem produeix GnRH (hormona alliberadora de gonadotropina) que es alliberada al torrent sanguini i transportada fins a la glàndula pituïtària en lapses de 60-120 minuts des de la menstruació fins l’ovulació. La GnRH dona l’ordre a la glàndula pituïtària per a segregar FSH (Hormona Estimulant del Fol·licle).
  2. L’hormona fol·licle estimulant (FSH), com el seu nom indica, estimula el desenvolupament i la maduració dels fol·licles en els ovaris. Un d’aquests fol·licles serà dominant, creixerà més ràpidament en mida i forma, i conté l’òvul que s’alliberarà a l’ovulació. Aquest fol·licle dominant s’anomena de Graaf. Els fol·licles en desenvolupament comencen a produir estrogen.
  3. L’estrogen alliberat pels fol·licles en desenvolupament, i més tard pel fol·licle dominant, fa que el revestiment de l’úter, l’endometri, creixi i s’espesseixi en la preparació de la implantació d’un òvul fecundat.
  4. Al voltant del setè dia del teu cicle de mitjana (però això pot variar àmpliament) el fol·licle dominant pren el control. Els altres fol·licle s’atrèsien, els òvuls dins dels altres fol·licles perden la seva nutrició i moren de la mateixa manera que les cèl·lules fol·liculars.
  5. El fol·licle dominant produeix un augment brusc d’estrògens. L’estrogen està en el seu punt màxim un o dos dies abans de l’ovulació. Ho pots notar per un canvi en el moc cervical, es torna més espès i s’assembla a la clara de l’ou cru.
  6. Aquest augment d’estrògens es la senyal perquè la glàndula pituïtària comenci a alliberar LH (hormona luteïnitzant). Aquesta és l’hormona que es mesura amb els kits de predicció de l’ovulació. La LH viatja a través del torrent sanguini cap al ovari on provoca que l’ovari alliberi uns enzims que fan un forat al sac del fol·licle dominant. Cosa que provoca que el fol·licle dominant es trenqui i alliberi l’òvul a la trompa de Fal·lopi on pot ser fecundat. Això és l’ovulació. L’augment de LH és necessària perquè ocorri l’ovulació. La concentració més alta de LH passa de 12 a 24 hores abans de l’ovulació, però la LH comença a augmentar unes 36 hores abans de l’ovulació.
  7. L’estrogen cau dramàticament després de l’ovulació.
  8. El fol·licle dominant, ja trencat i sense l’òvul degut a la LH, es converteix en el cos luti després de l’ovulació. Aquesta fase del cicle s’anomena fase lútia, ja que la producció de les hormones es regeix pel cos luti. El cos luti continua produint una petita quantitat d’estrògens, però ara també produeix progesterona. La progesterona és l’hormona que domina aquesta fase del cicle. Igual que l’estrogen, es necessita progesterona per desenvolupar l’endometri, de manera que un òvul fecundat pugui implantar-se i nodrir-se en cas que ocorri la fertilització. La temperatura basal augmenta com a resultat de la producció de progesterona.
  9. Si un òvul és fecundat i ocorre la implantació de l’òvul fecundat, la vida del cos luti s’estén. En els cicles de concepció, el cos luti segueix produint progesterona i una mica d’estrogen i el desenvolupament de l’endometri continua. L’hormona de l’embaràs, la hCG comença a produir-se quan l’embrió s’implanta en l’endometri, al voltant de 7-10 dies després de l’ovulació. A mesura que avança l’embaràs, la producció d’hormones és assumida per la placenta.
  10. Si no hi ha embaràs, el cos luti mor, els nivells de progesterona cauen i l’endometri es desprèn i genera el sagnat menstrual, comença un nou cicle.