El fluid o moc cervical és un líquid produït per les cèl·lules epitelials que revesteixen el coll uterí. El moc cervical canvia al llarg del cicle menstrual en resposta a les hormones que controlen el cicle i és observable al coll de l’úter o quan passa a la vagina.
La manera més fàcil i efectiva de conèixer la presència i la quantitat d’estrògens en el torrent sanguini (i, per tant, obtenir indicis sobre l’estat de la fertilitat) és examinar el fluid cervical a mesura que canvia durant el cicle menstrual.
Quan no estem en període fèrtil, al començament del cicle i després de l’ovulació, el moc cervical és sec, escàs o enganxós per evitar que els espermatozous puguin penetrar dins l’úter. En aquests períodes no fèrtils, la vagina té un pH bastant àcid i fins i tot és hostil als espermatozous. El moc cervical ajuda també, en aquests moments, formant una barrera que evita que els bacteris entrin a l’úter.
Atès que la presència d’estrògens augmenta dràsticament a mesura que s’aproxima l’ovulació, això estimula la producció de grans quantitats de moc cervical transparent, aquós, elàstic i alcalí, receptiu a la penetració de l’esperma. Aquest líquid més fèrtil es descriu com a clara d’ou cru pel seu aspecte similar.
El moc cervical fèrtil o de clara d’ou proporciona nutrició per als espermatozous i els permet moure’s i viure dins l’úter durant la finestra de fertilitat. Els espermatozous poden esperar dins l’úter a què s’alliberi l’òvul. El moc cervical de clara d’ou sol observar-se en els dies més fèrtils just abans de l’ovulació i es va assecant ràpidament després de l’ovulació.
És probable que l’ovulació es produeixi l’últim dia en què s’observi un fluid cervical de qualitat fèrtil, tot i que això pot variar.
Hormona luteïnitzant (LH) i els signes de fertilitat
L’hormona luteïnitzant (LH) és una hormona produïda per l’adenohipòfisi (el lòbul anterior de la hipòfisi) del cervell. En la dona, un augment agut de la LH (l’anomenat pic de l’hormona luteoestimulant) controla la maduració dels fol·licles, desencadena l’ovulació i, com a funció més important, fomenta el desenvolupament del cos luti que produirà progesterona durant dues setmanes per a preparar l’úter en cas d’embaràs. En resum, és l’hormona responsable de desencadenar la ruptura del sac ovàric que allibera l’òvul al moment de l’ovulació. Aquesta hormona es pot mesurar amb kits de predicció de l’ovulació que fan servir substàncies químiques per identificar la seva presència a l’orina.La presència de quantitats augmentades de LH en l’orina generalment significa que s’ovularà en 12-24 hores, però això pot variar lleugerament depenent del perfil hormonal que tinguem. Factors com l’obesitat o el tabaquisme poden fer disminuir la quantitat d’aquesta hormona al cos LH no s’allibera d’una vegada, sinó que es segrega de manera pulsàtil durant aproximadament 24-48 hores. L’augment de la LH, en general, comença d’hora al matí mentre dormim i triga de 4 a 6 hores a aparèixer a l’orina després d’això. Per aquesta raó, la primera orina del matí pot no donar el millor resultat. Es recomana fer el test d’ovulació a partir de les 10 del matí, tot i que les proves al migdia generalment són les que donen millor resultat. A moltes dones els agraden els kits de predicció de l’ovulació, tot i que no són 100%fiables, perquè ens donen informació de que l’ovulació és imminent. No obstant això, és important no confiar exclusivament amb els test ja que pots estar dins la finestra de fertilitat abans de que el test et doni positiu. Sempre hem de d’utilitzar la informació de la temperatura basal corporal i de del fluid cervical com a base, tot i que els test ens poden ser útils si tenim taules de temperatura basal ambigües.
La progesterona i els signes de fertilitat
La progesterona pertany a una classe d’hormones anomenades progestàgens i està involucrada en el cicle menstrual femení, l’embriogènesi i l’embaràs (donant suport a la gestació)
La progesterona es produeix als ovaris (concretament, al cos luti després de l’ovulació), les glàndules suprarenals (a prop dels ronyons) i, durant l’embaràs, a la placenta. La progesterona també s’emmagatzema al teixit adipós (greix). després de la vuitena setmana d’embaràs, la producció de progesterona es desplaça del cos luti cap a la placenta. Cap al final de l’embaràs, la placenta produeix uns 250 mg de progesterona al dia.
La progesterona domina la fase lútia o postovulatòria del cicle. Abans de l’ovulació, la progesterona és present només en quantitats molt petites. Després de l’ovulació, la progesterona és produïda pel cos luti (les restes del fol·licle ovàric després de l’ovulació), i està present en quantitats dràsticament més altes.
La progesterona juga els següents rols com a signes de fertilitat:
- La progesterona fa que la temperatura corporal basal augmenti després de l’ovulació, de manera que quan mesurem la temperatura basal amb un termòmetre observarem aquesta pujada.
- La progesterona causa que la temperatura basal romangui elevada durant tot l’embaràs.
Altres papers de la progesterona són:
- Fa que l’endometri, el revestiment de l’úter, sigui suau i esponjós i romangui en estat de secreció per preparar-se per la implantació de l’embrió a l’úter. Al mateix temps, la progesterona afecta l’epiteli vaginal i el mucus cervical, fent-lo gruixut i impenetrable per l’esperma. Si l’embaràs no s’esdevé, els nivells de progesterona començaran a decréixer causant la menstruació. Aquest procés té lloc en els éssers humans.
- La progesterona és necessària per donar suport i mantenir l’embaràs. Durant la implantació i la gestació, la progesterona sembla disminuir la resposta immunitària materna per permetre l’acceptació de l’embaràs.
- Disminueix la capacitat de contracció del múscul llis de l’úter.
- Inhibeix la lactància durant l’embaràs. La disminució dels nivells de progesterona després del part és un dels factors desencadenants de la producció de llet.
- La caiguda en els nivells de progesterona és, possiblement, un pas que afavoreix l’inici del part
- La progesterona s’utilitza per controlar el sagnant anovulatori.
- S’utilitza per preparar l’endometri en teràpies d’infertilitat i per reforçar els embarassos prematurs.
- Les pacients amb avortaments recurrents degut a la producció inadequada de progesterona n’haurien de rebre.
- La progesterona vaginal dosificada també està essent investigada com a agent potencialment beneficiós en la prevenció del part prematur en dones amb risc de naixements prematurs
- La progesterona també té un paper en l’elasticitat de la pell i la resistència òssia, en la respiració, en el teixit nerviós i en la sexualitat femenina
Estrogen i els signes de fertilitat
Els estrògens són un grup d’hormones derivades del colesterol responsables del desenvolupament de les característiques sexuals secundàries femenines durant la pubertat. A més a més, són els patrons de comportament sexual i regulen la diferenciació sexual i el cicle menstrual. Alguns canvis provocats pels estrògens al cos femení serien:
- Augment de greix corporal
- Creixement de cabell i d’ungles
- Augment del pit
- Foment de l’arèola femenina
- Amplitud de pelvis
- Extensió de malucs
- Augment de greix en la zona genital
- Separació de cames
- Canvis en el sistema venós
Són necessaris per construir el revestiment de l’úter perquè pugui nodrir i sostenir un òvul fecundat. Quan parlem de fertilitat, el tipus d’estrogen que més ens interessa es l’estradiol. L’estradiol és l’estrogen predominant en les dones durant els anys reproductius.
Els estrògens tenen molts rols en la reproducció:
- Dona l’ordre d’alliberament de LH (hormona luteïnitzant) que és necessària per desencadenar l’ovulació.
- És necessari per construir l’endometri (el revestiment de l’úter) perquè un òvul fecundat pugui nodrir-se i implantar-se.
- Produeix fluid cervical que és necessari perquè els espermatozoides viatgin a la trompa de Fal·lopi on l’òvul pot ser fecundat.
- El estrogen fa que el coll uterí s’estovi i s’obri perquè els espermatozoides puguin entrar i arribar a les trompes de Fal·lopi per a la fertilització.
Alguns signes d’augment dels estrògens que pots observar fàcilment són la presència, la quantitat i la consistència del moc cervical i la posició i textura del coll uterí. Aquests signes ofereixen alguns dels millors indicadors del teu estat de fertilitat.
El cicle menstrual al detall
El teu cicle menstrual és impulsat per les teves hormones. Les hormones són substàncies bioquímiques que es produeixen en una àrea del cos i es transporten al torrent sanguini per enviar senyals que desencadenen respostes en una altra part del cos.
Les hormones que controlen els senyals de fertilitat es produeixen en les següents àrees:
- hipotàlem (en el teu cervell)
- glàndula pituïtària anterior (també en el teu cervell, situada darrere i unida a l’hipotàlem)
- ovaris
- glàndules suprarenals (situades a la part superior dels ronyons)
Una sèrie de passos hormonals activen els esdeveniments del seu cicle menstrual:
- Al començament del cicle menstrual, l’hipotàlem produeix GnRH (hormona alliberadora de gonadotropina) que es alliberada al torrent sanguini i transportada fins a la glàndula pituïtària en lapses de 60-120 minuts des de la menstruació fins l’ovulació. La GnRH dona l’ordre a la glàndula pituïtària per a segregar FSH (Hormona Estimulant del Fol·licle).
- L’hormona fol·licle estimulant (FSH), com el seu nom indica, estimula el desenvolupament i la maduració dels fol·licles en els ovaris. Un d’aquests fol·licles serà dominant, creixerà més ràpidament en mida i forma, i conté l’òvul que s’alliberarà a l’ovulació. Aquest fol·licle dominant s’anomena de Graaf. Els fol·licles en desenvolupament comencen a produir estrogen.
- L’estrogen alliberat pels fol·licles en desenvolupament, i més tard pel fol·licle dominant, fa que el revestiment de l’úter, l’endometri, creixi i s’espesseixi en la preparació de la implantació d’un òvul fecundat.
- Al voltant del setè dia del teu cicle de mitjana (però això pot variar àmpliament) el fol·licle dominant pren el control. Els altres fol·licle s’atrèsien, els òvuls dins dels altres fol·licles perden la seva nutrició i moren de la mateixa manera que les cèl·lules fol·liculars.
- El fol·licle dominant produeix un augment brusc d’estrògens. L’estrogen està en el seu punt màxim un o dos dies abans de l’ovulació. Ho pots notar per un canvi en el moc cervical, es torna més espès i s’assembla a la clara de l’ou cru.
- Aquest augment d’estrògens es la senyal perquè la glàndula pituïtària comenci a alliberar LH (hormona luteïnitzant). Aquesta és l’hormona que es mesura amb els kits de predicció de l’ovulació. La LH viatja a través del torrent sanguini cap al ovari on provoca que l’ovari alliberi uns enzims que fan un forat al sac del fol·licle dominant. Cosa que provoca que el fol·licle dominant es trenqui i alliberi l’òvul a la trompa de Fal·lopi on pot ser fecundat. Això és l’ovulació. L’augment de LH és necessària perquè ocorri l’ovulació. La concentració més alta de LH passa de 12 a 24 hores abans de l’ovulació, però la LH comença a augmentar unes 36 hores abans de l’ovulació.
- L’estrogen cau dramàticament després de l’ovulació.
- El fol·licle dominant, ja trencat i sense l’òvul degut a la LH, es converteix en el cos luti després de l’ovulació. Aquesta fase del cicle s’anomena fase lútia, ja que la producció de les hormones es regeix pel cos luti. El cos luti continua produint una petita quantitat d’estrògens, però ara també produeix progesterona. La progesterona és l’hormona que domina aquesta fase del cicle. Igual que l’estrogen, es necessita progesterona per desenvolupar l’endometri, de manera que un òvul fecundat pugui implantar-se i nodrir-se en cas que ocorri la fertilització. La temperatura basal augmenta com a resultat de la producció de progesterona.
- Si un òvul és fecundat i ocorre la implantació de l’òvul fecundat, la vida del cos luti s’estén. En els cicles de concepció, el cos luti segueix produint progesterona i una mica d’estrogen i el desenvolupament de l’endometri continua. L’hormona de l’embaràs, la hCG comença a produir-se quan l’embrió s’implanta en l’endometri, al voltant de 7-10 dies després de l’ovulació. A mesura que avança l’embaràs, la producció d’hormones és assumida per la placenta.
- Si no hi ha embaràs, el cos luti mor, els nivells de progesterona cauen i l’endometri es desprèn i genera el sagnat menstrual, comença un nou cicle.
Cicle Menstrual
¿Coneixes el teu cicle menstrual? ¿Saps de quines fases es compon?
El cicle menstrual es pot dividir en les següents fases:
- la fase fol·licular
- l’ovulació
- la fase lútia
La fase fol·licular s’estén des del començament del cicle (dia 1 del cicle, que com ja sabem es el primer dia de sagnat abundant) fins l’ovulació. Durant aquesta fase, els fol·licles ovàrics es desenvolupen i maduren i el teu cos es prepara per a l’ovulació. Durant aquesta fase un dels fol·licles es torna dominant, creix més que els demès, a mesura que la fase progressa. La durada d’aquesta fase pot variar de dona a dona i de cicle a cicle. És la longitud de la fase fol·licular la que determina la longitud del cicle i les variacions de longitud del cicle. Ets és més fèrtil al final d’aquesta fase durant els dos o tres dies anteriors i el dia de l’ovulació. En aquesta fase són els estrògens els que manen.
L’ovulació és l’esdeveniment que divideix les fases fol·licular i la fase lútia. Estimulat per un augment de l’hormona luteïnitzant (LH), el fol·licle ovàric dominant es trenca i allibera l’òvul que després pot ser fecundat.
La fase lútia és la que va des de l’ovulació fins al final del cicle. Si conceps, l’òvul fecundat s’implantarà en el teu revestiment uterí (endometri) aproximadament entre els dies 7-10 d’aquesta fase. Si no hi ha concepció, l’endometri es desprendrà (generant el sagnat menstrual) i el teu cos començarà a preparar-se per a un nou cicle. Aquesta fase generalment dura de 12 a 14 dies, però pot durar entre 10 i 16 dies. La durada d’aquesta fase és bastant constant de cicle a cicle per la mateixa dona. La progesterona és l’hormona que domina aquesta fase.
Ara que ja coneixes una mica més les fases del teu cicle menstrual, et serà més fàcil interpretar la teva taula de fertilitat. I recorda: El millor moment per concebre és dos dies abans i durant l’ovulació.
Taula de Temperatura Basal Corporal 2
Una taula de fertilitat, com el teu cicle menstrual, comença el dia 1 del cicle, que és el primer dia de menstruació de sagnat abundant, no de tacat.
Registrar els teus signes de fertilitat només et costarà uns minuts cada dia i et donarà molta informació sobre el funcionament del teu cicle menstrual.
Els signes essencials a registrar en una taula o carta de fertilitat són:
- les teves observacions del moc cervical
- la teva temperatura basal a primera hora del matí
- el temps que va prendre la seva temperatura
- quan tens relacions sexuals
- quan tens sagnat menstrual
La consistència del teu moc cervical i la teva temperatura basal es consideren els teus principals signes de fertilitat, o signes de fertilitat primaris. Aquests són els signes que realment es necessiten per obtenir una interpretació fiable. Els signes secundaris, com la posició i la textura del coll uterí i altres observacions personals, com canvis físics o en el teu estat d’ànim, poden ajudar a oferir una millor comprensió de la interpretació.
La temperatura basal del teu cos l’has de mesurar al despertar-te al matí amb el termòmetre de gal·li o el termòmetre basal digital. El moc cervical, a l’igual que la posició, textura i obertura del coll uterí, el pots observar fàcilment quan vagis al bany.
La temperatura basal de cos augmenta després de l’ovulació a causa de l’augment de la progesterona en el torrent sanguini. El moc cervical és el fluid que produeix el coll uterí a mesura que s’acosta l’ovulació. Pots veure’l i notar-lo dins o fora de la teva vagina. El moc cervical canvia al llarg del cicle i es torna aquós, transparent i elàstic, com la clara d’ou crua quan estem dins la finestra de fertilitat, just abans de l’ovulació.
Aquests registres et serviran per proporcionar-te pistes de quan serà més efectiu tenir relacions sexuals per maximitzar les seves possibilitats d’embaràs en cada cicle. Et mostrarà quan ets fèrtil, quan has ovulat, quan ja no ets fèrtil, quan esperar la següent menstruació si no estàs embarassada i quan pots esperar un resultat fiable de la prova d’embaràs. En resum, t’ajudaran a conèixer el seu patró de fertilitat únic.
Taula de Temperatura Basal Corporal
Ahir parlàvem de la finestra de fertilitat i avui t’explicaré què és una taula o carta de fertilitat i què necessites per començar a utilitzar-la.
Una carta o taula de fertilitat és una taula, que pot ser un document excel, un full físic o una app, on introduiràs una sèrie de dades cada dia per conèixer millor el teu cicle menstrual i saber interpretar quins són els teus dies més fèrtils.
El primer que has de saber és que el teu cicle menstrual comença el primer dia de sagnat menstrual abundant. No el primer dia que taques de sang sinó el dia en que aquest és abundant. L’anomenarem primer dia del cicle i és el primer dia a registrar a la taula de fertilitat.
A la taula o carta de fertilitat registraràs els signes de fertilitat primaris que són la temperatura basal (TB) i la consistència del fluid o moc cervical; també altre informació secundaria com, per exemple, si has tingut relacions sexuals, l’estat del coll de l’úter o si hi ha sagnat menstrual.
Registrar aquesta informació només et portarà uns minuts, i si ho fas de forma continuada, t’aportarà molta informació sobre el teu cicle menstrual.
Per començar a omplir la taula o carta de fertilitat necessites un termòmetre de gal·li (similar als antics de mercuri però sense aquest metall tan tòxic) o un termòmetre basal digital, que és un termòmetre digital amb dos decimals i molt més precís que els termòmetres digitals normals. Actualment els més precisos tenen un marge d’error de ±0’01°C. Tant els termòmetres de gal·li com els de temperatura basal digitals els pots trobar a la teva farmàcia habitual o per internet. La temperatura basal l’has de prendre a primera hora del matí abans de llevar-te.
Et donaré més informació en següents posts
Finestra de fertilitat
Les dones tenim només uns pocs dies a cada cicle en els quals ens podem quedar embarassades. El temps en què les relacions sexuals poden donar lloc a la concepció es denomina «finestra fèrtil».
La finestra fèrtil té una durada màxima de sis dies, encara que els dies més probables per a què la relació sexual resulti en la concepció són els dos dies abans de l’ovulació i el dia mateix de l’ovulació.
Cada dona té el seu propi patró de fertilitat, que és únic, és per això que hem de conèixer i registrar els nostres signes de fertilitat. Conèixer aquesta informació ens ajudarà a trobar els dies més fèrtils i determinar la data de l’ovulació.
Un factor important per a un gran nombre de parelles que no aconsegueixen l’embaràs és escollir malament el moment de tenir relacions sexuals. Si planifiquem el coit en la nostra finestra fèrtil, tindrem taxes de concepció significativament més altes.
Tinguem en compte que tota aquesta informació ens serveix per incrementar les nostres probabilitats d’embaràs però no com a mètode anticonceptiu.
Els gràfics de fertilitat impliquen observar i registrar els signes de fertilitat per poder reconèixer fàcilment el nostre estat de fertilitat diari i identificar el nostre temps més fèrtil.
Recollir aquesta informació és molt eficaç perquè el nostre cos ens proporciona pistes (signes de fertilitat) que ens informen sobre el seu estat de fertilitat durant el cicle.
Els signes primaris de fertilitat són:
- La temperatura basal del cos (TB) que s’eleva després de l’ovulació.
- El flux cervical, de vegades anomenat moc cervical (MC) es torna cada vegada més humit, transparent i elàstic a mesura que s’acosta l’ovulació.En funció de la vida útil màxima dels espermatozoides i òvuls humans (cinc dies per als espermatozoides i un dia per a l’òvul), aquesta finestra fèrtil és de com a màxim sis dies distribuïts entre els cinc dies abans de l’ovulació i el dia de l’ovulació.
Encara que l’embaràs és tècnicament possible durant aquesta finestra de sis dies, la majoria dels embarassos en realitat es poden atribuir a les relacions sexuals dutes a terme entre els dos dies abans de l’ovulació fins al dia de l’ovulació.
Això fa que sigui una finestra pràctica i fèrtil de sol tres dies per cada cicle: els dos abans de l’ovulació i el mateix dia de l’ovulació. Un temps molt curt que fa indispensable fer un gràfic dels nostres signes de fertilitat per ajudar-nos a trobar les millors dates per tenir relacions sexuals i aconseguir l’embaràs desitjat.
Possiblement has sentit alguna vegada que l’ovulació o el dia més fèrtil és el dia 14 del cicle menstrual, a la meitat del cicle o fins i tot 14 dies abans de la data de la següent menstruació. Aquestes suposicions es basen en mitjanes generals i és possible que no s’adaptin al teu cicle menstrual tot i tenir els cicles regulars i de 28 dies.
El teu propi patró de fertilitat és únic per a tu i registrar els teus signes de fertilitat t’ajudarà a trobar els dies més probables per a concebre.
Per maximitzar les possibilitats de concepció es recomana tenir relacions sexuals cada dos dies durant la finestra de fertilitat.
En propers posts us aniré explicant més coses sobre els signes de fertilitat primaris i secundaris i com registrar-los.
Sobre el moc cervical
Avui començaré per parlar-vos del moc cervical i del que succeeix quan estem en període no fèrtil.
Quan no estem en la nostra finestra de fertilitat, el nostre moc cervical acostuma a ser escàs, sec o enganxós i no pot ser penetrat pels espermatozous. El moc és així per poder formar una barrera que tapona el coll de l’úter i prevé que els bacteris penetrin a través d’ell.
I la vagina es fa més àcida, i es transforma en un entorn hostil per l’esperma. Com veieu, el cos de la dona es protegeix de possibles infeccions a l’úter i/o les trompes transformant la vagina en un espai poc apte per als possibles patògens.
Ull, aquesta informació us pot servir per millorar la vostra fertilitat, però no com a mètode anticonceptiu.
Seguiré parlant del flux en pròxims posts